La projecció (o l’efecte mirall)

“Tot el que  ens  irrita dels altres ens pot portar a una comprensió de nosaltres mateixos.” CARL GUSTAV JUNG.

proyeccion

Tots hem ensopegat en la nostra vida amb persones que sense cap motiu desperten en nosaltres sentiments determinats i persistents.  Tots pensem que hi ha  persones  que “coneixem” prou bé.  Tots ens hem trobat en situacions en que la forma d’actuar o de parlar d’altres persones no ens ha agradat gens.  Tots ens hem enamorat bojament d’ algú i segurament també ens hem desenamorat d’aquest algú, oi?

En moltes d’aquestes ocasions ben segur que el que hem fet ha estar PROJECTAR en els altres aspectes –qualitats, sentiments , comportaments, necessitats, desitjos,…-  nostres que no podem acceptar o reconèixer com a propis La projecció és un mecanisme de defensa per evitar contactar amb aquelles parts de mi que no m’agraden. Projectem tant negativa com positivament i  la projecció té un important component adaptatiu, així per exemple, ens  proporciona una forma de sintonitzar i simpatitzar amb els altres, o bé quan els nens la utilitzen en el joc simbòlic, però tot esdevé més complicat quan funciona de forma inconscient i automàtica .

La projecció, per exemple,  funciona també en l’enamorament quan idealitzem a l’altre (positiva), atribuint-li qualitats que ens agraden però que no reconeixem en nosaltres mateixos –tot i que hi siguin- per diversos motius i funciona a la inversa quan la relació de parella és, potser, a punt de trencar-se i veiem el nostre company, per exemple, sempre de mal humor, enfadat, gandul, autoindulgent,  etc. que són, en definitiva, actituds emocions, etc. nostres  que no volem acceptar i mirar de cara, però que si fem un exercici d’honestedat, un treball personal, amb tota seguretat , identificarem.  És fàcil d’entendre que el nostre company és el mateix en ambdós moments, i tot i que pot canviar, difícilment pot ser tant fantàstic en un moment i tant odiós en un altre i que som nosaltres que hi dipositem unes o altres característiques.

La projecció també ens posa molt sovint en la situació de víctimes en tot el que ens passa, ja que són els altres els que ens fan “coses” (ens miren malament, ens agredeixen, ens ignoren, …) de manera que el projector no assumeix la  responsabilitat de la pròpia existència, de contactar amb si mateix i com a conseqüència tampoc aconsegueix un contacte real  amb els altres ja que funciona amb les idees que ha creat de com són. Els projectors sovint també són grans acusadors dels altres, doncs  els continguts de les projeccions sovint són els “hauria” o “no hauria” formats durant la seva historia i en el seu entorn concret. Així per exemple, si un valor que m’han ensenyat de petita és que haig de ser discreta,  jo veuré com a negatives les meves ganes de mostrar-me, de destacar i per tant les posaré en algú altre i les ompliré de connotacions negatives.

Realment, és, si més no, curiós de veure com en un procés de teràpia individual o grupal les persones poc a poc van descobrint les seves projeccions: primer davant la insinuació del terapeuta o la idea sobtada i fugaç  del mateix client de la possibilitat que pugui ser o actuar d’una manera que no li agrada gens, hi ha una negació total i absoluta, no! (direm), jo no sóc com aquesta persona, jo no faig això als altres!  per a, mica a mica, admetre i acceptar que potser una mica… o bastant… o molt (convertint-se llavors en tasca del terapeuta evitar que el client entri en judici o en autocrítica, i en canvi, pugui acceptar-se i empatitzar amb l’altre persona).

Us convido, per tant,  a que a partir d’avui us plantegeu cada vegada que us trobeu una persona que té actituds , comportaments o característiques que no us agraden preguntes com les següents: alguna vegada jo he actuat així? sóc jo qui és així? sóc jo qui desitjo això? …?

Advertisements

3 pensaments sobre “La projecció (o l’efecte mirall)

  1. Lurdes

    Noia, desconeixia que sabies escriure tan bé, dones amb aquests escrits molt que pensar!. Estic descobrint una nova Anna.
    Petonets

    Respon
  2. Retroenllaç: L’amistat II | Anna Esteve

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s