Arxius mensuals: Agost de 2013

L’amistat II

Les petjades de les persones que van caminar juntes mai s’esborren (proverbi africà)

huellasRepassant les estadístiques d’aquest blog (nombre de visites, entrades més vistes, cerques més populars, etc.) m’he adonat que una de les entrades més vistes i més apareguda en les recerques de les persones a google és la que vaig titular “Sobre l’amistat i altres històries en la que intentava reflexionar sobre que és i que no és ser amic, quina és una amistat saludable i quina no,… No sé si me’n vaig sortir o no, però avui més enllà d’això em pregunto perquè aquest és un tema sobre el que les persones ens interessem en un o altre moment de la nostra vida; És que, amb el ritme actual de vida tenim pocs amics? O és que en un moment o altre aquests amics “ens fallen”? Ens costa trobar temps per a “cultivar” les amistats? No ho se, però com us dic, arrel d’aquest descobriment en revisar els “números” del blog, fa uns dies que m’ho pregunto.

Aquest post, el darrer fins el setembre, doncs,  no té altre objectiu que animar-vos a posar en la llista de coses a fer  a les vacances “cultivar” l’amistat,  retrobar-nos amb els nostres amics, sobretot amb els que no veiem tant sovint, perquè, sense cap mena de dubte, més enllà d’altres requisits o de les condicions necessàries per a tenir amistats profundes i autentiques, el que cal per a mantenir-les és trobar  temps per a passar junts.  Si, ja se que les vacances duren el que duren i que la llista de coses a fer a vegades és molt llarga –benvinguda de nou autoexigència– però, les vacances, sobretot  són per fer coses que ens facin gaudir, no pas per generar noves obligacions i hi ha poques coses que ens facin gaudir més que estar amb uns bons amics, oi?

En la nostra societat estem acostumats a donar a canvi de rebre, almenys, tant com hem donat, però en les relacions personals això no funciona així; si més no en aquelles que anomenem d’amistat i sobre les quals anem recolzant la nostra vida. Els vincles humans no estan cenyits a un contracte, ni poden existir en funció d’un joc de rol en què es creen situacions fictícies a través de les quals es poden arribar a manipular les accions dels personatges. Aquí les regles del joc canvien i cal ser sobretot flexible i autèntic.  Cal fer les  passes que ens surtin de dins sense contar si n’hem fet més o menys que  l’altre. Els amics són companys de viatge que ens acompanyen durant més o menys  temps, als que hem de saber donar la benvinguda però també hem de saber dir adéu, de forma natural i fàcil, si el camí comú, pel que sigui s’acaba, amb agraïment pel que ens han donat i sense recança, o millor dir dit, sense rancúnies.

Els lligams afectius que tant anhelem, i que a vegades no som capaços d’establir, necessiten uns pilars sòlids com és, per exemple, el de la gratuïtat. Tot allò que neix a canvi de res està exempt d’exigències i d’egoismes, i té la força suficient per a donar sentit a les dificultats que es vagin interposant en la construcció d’aquests llaços. Però per a ser gratuït amb els altres cal estar content amb un mateix i conèixer i separar les pròpies angoixes del món extern, deixar de projectar  . Això ens porta, altre cop, a fer un camí d’autoconeixement i de creixement personal que cada cop més persones s’atreveixen a començar.

La proposta doncs, és fer aquella trucada que tant t’agradaria fer a un vell amic o una vella amiga, però que no fas per motius diversos –fa segles que no us veieu, no se si ells voldran, la darrera vegada ja vas trucar tu, etc, etc.- i excuses variopintes que es tradueixen tots en l’orgull i la por de sentir-nos rebutjats. Si de debò t’agradaria fer-ho, fes-ho i el més probable és que l’altra o les altres persones estiguin encantades de saber de tu o de vosaltres però en tot cas si no és així ja no passaràs més temps amb el dubte i la incertesa, companys excel·lents  per a generar-nos angoixa i malestar. Podràs destinar l’energia a cultivar i mantenir altres amistats.

Ja veuràs com si et decideixes a fer aquest pas, et sentiràs, segur, molt bé –independentment del resultat de la trucada-.  Explica’ns-ho.