Arxiu d'etiquetes: escolta activa

Ep! M’escoltes?

Recentment , en un exercici d’una formació que estic realitzant em demanaven que expliques que vol dir per a mi escoltar a l’altre. D’altra banda, fa uns dies el Guillem, el meu fill de cinc anys, en preguntar-li com li havia anat el dia a l’escola em va dir respecte a una activitat que havíem fet el cap de setmana, “els ho he explicat, i no m’han escoltat…”, possiblement ell ho va explicar quan “no tocava” a l’aula i la mestra va gestionar això adequadament, però em quedo amb la incomoditat que el meu fill em va transmetre que havia sentit en no sentir-se escoltat i això em va fer pensar altre cop en el tema de l’escolta i la poca consciència que hi posem, i com fins i tot un nen de cinc anys se’n adona i es sent malament quan no és escoltat.
L’escolta és una part important de la comunicació i la comunicació és inherent a un ésser social com és l’home, així doncs, com és que ho fem malament?
Evidentment que hi ha tot un seguit de professionals que estem entrenats per escoltar l’altre perquè hi ha tècniques, però deixant això de banda, que passa a la vida quotidiana? Que passa en les relacions personals? Que passa amb els nostres nens? –són de bon tros els menys escoltats i a més com ja he dit se’n adonen i potser fins i tot algun dia s’hi acostumen i aprenen a fer el mateix-.

Escoltar  implica abans que res una actitud d’estar 100 per 100 amb l’altre, d’oblidar-me de mi i del que m’amoïna, de no jutjar, de no interrompre , de no aconsellar, de no tenir pressa, i també i molt important de no tenir por, perquè si fem tot el he dit de ben segur que connectarem amb les emocions de l’altre i amb allò de la nostra historia que hi té a veure . D’altra banda escoltem a l’altre no només amb  les orelles si no amb els ulls, … No cal recordar aquells famosos percentatges del que en comunicació representa la part verbal i la part no verbal …

Quantes vegades hem trucat algun amic per quedar i explicar-li alguna cosa de la meva vida que em fa patir i després de dues hores de conversa i cafè, o cervesa o el que sigui, quan estic a casa m’he adonat  que la única cosa que he fet ha estat escoltar el que li passa a l’altre? I, tot i que  moltes vegades ho he fet de gust perquè aprecio aquell amic i m’importa el que li passa, o fins i tot, perquè m’ha estat més fàcil que no pas mostrar les meves misèries, resulta  que aquella tarda havíem quedat perquè jo necessitava desfogar-me!  I segurament que ell o ella ho tenia clar i volia escoltar-me,  però en primer lloc,  també necessitava ser escoltat i en segon que no es volia –ni tenia perquè- emportar-se els meus mal de caps  a casa que prou en deu tenir amb els seus.

En realitat, quan algú ens diu quedem que necessita parlar i ens explica una situació que el fa patir “simplement” hem d’escoltar  l’altra persona,  si més no jo no vull cap solució, cap consell; el que vull és que l’altra persona entengui el que sento i em digui que està amb mi, perquè qualsevol solució  que em doni, és molt probable, que jo ja l’hagi pensada i perquè segurament jo fins i tot ja he decidit internament que faré o què no faré per “solucionar” allò que m’amoïna.

Tampoc vull que m’expliquin si qui m’escolta ha viscut o no situacions semblants i com ho ha fet per tirar endavant, no és que no m’interessi,  només que avui hem quedat per parlar del que em passa a mi i que possiblement em desborda, aquest era el tracte , i el meu amic no ha d’omplir els meus silencis ni ha de emplenar l’angoixa que aquests li produeixin.

Amb això no vull dir que la conversa hagi de ser un monòleg sinó que hem d’anar en compte amb deixar-nos emportar per la reacció d’a consellar, jutjar, etc. i ocupar un temps i un espai que hem cedit voluntàriament a l’altre.

En el cas de les relacions laborals, la situació és una mica diferent perquè no hi ha aquest element de voluntarietat i d’estimació a l’altre persona que hi ha en el cas d’un amic, no obstant això s’evitarien molts mals entesos i seriem molt més productius si en les reunions de feina adoptéssim una actitud d’escolta activa i de presència conscient, ja que entendríem de ben segur les motivacions de l’altra part i podríem respondre d’una manera més adequada. Sovint gestos com mirar el rellotge moltes vegades, dibuixar o, ara molt de moda, enviar SMS’s o whatsaps –d’això podem parlar-me en una latra ocasió- no ajuden.

I pel que fa als nostres fills,ja ho he dit al començament, possiblement aprenguin el nostre model d’escolta per pura adaptació, però d’entrada i gràcies a la seva gran curiositat, tenen una tendència natural a escoltar l’altre de forma totalment entregada, són per tant uns excel·lents mestres en l’entrenament d’aquesta habilitat.

Voldria acabar proposant  que comencem a posar atenció en la nostra manera d’escoltar els altres, com ho fem? I,i com ens agrada que ens escoltin? I, per aquells que volgueu anar més enllà després d’aquesta observació podeu començar a probar coses com

  • Evita interrompre a la persona que està parlant. Si cal proba de mossegar-te la llengua.
  • Sorpren de tant en tant contestant amb alguna pregunta que demostri  interès pel que expliquen “Com ho vas fer?” ”Com et vas sentir?”
  • Posa’t en la situació de l’altra persona per entendre el seu punt de vista
  • Mantingues el contacte amb els ulls de l’altre persona. Passi el que passi al teu voltant manté la mirada, així demostres que per a tu la persona i la conversa són importants.

I explica’ns com t’ha anat.