Arxiu d'etiquetes: preocupació

Les pre-ocupacions

preocupacionCom ja explico en aquest bloc, i explicaré en les sessions planificades per a les properes setmanes –consulteu la secció agenda-, un dels principis bàsics de la teràpia gestalt implica viure en l’aquí i ara amb el que sigui que això comporti –dolor i patiment, tristesa, alegria, etc.- ja que voler-ne fugir amb l’activitat mental o física és no viure el present per estar sempre en el passat, penedint-me del que he dit o he fet i que ja no puc canviar  o preocupant-me pel futur i  per com faré una determinada cosa demà.  És com si tinc mal d’esquena i no vaig al metge o al massatgista, en el millor dels casos el meu cos trobarà una forma de compensar aquell dolor amb alguna altre sobrecàrrega o bé s’insensibilitzarà al dolor amb una dosi de relaxant muscular, però més tard o més d’hora em tornarà a fer mal i fins que escolti el meu cos i hi posi un remei adequat el dolor tornarà un i altre cop.

La gestalt ens proposa fer cada activitat, per rutinària que aquesta sigui amb consciència, tot i que,  reconec que, personalment, em resulta complicat rentar els plats, les poques vegades que ho faig perquè pel que sigui no disposo de rentavaixelles i concentrar-me només en la sensació que em provoca  l’aigua tèbia  o en el tacte dels gots a les meves mans ensabonades –com que no ho faig gaire sovint no uso guants- i no pensar en res més… llavors em passa que de sobte em cremo o bé que algun que altre got em llisca i es trenca, llavors de sobte torno a l’aquí i ara i ve una emoció davant el que ha passat  -sorpresa, riure, ràbia, etc.

D’acord doncs, en que podem no prendre’ns el concepte massa al peu de la lletra. Ara bé, fins i tot, quan no aplico l’aquí i ara de la manera en que ho faria un alumne més avantatjat que jo, haig de ser conscient en què ocupo la meva ment i sempre que pugui ocupar-la amb coses agradables i no amb preocupacions que no em portaran enlloc sinó que al contrari augmentaran la meva angoixa i probablement s’iniciï una seqüència de pensaments negatius que em costi d’aturar.

Tot aquest extens preàmbul per analitzar la paraula pre-ocupació, és a dir, ocupar la ment abans que passi allò que l’ocupa, perquè si una cosa tenen les preocupacions és que sempre es refereixen al futur. No se si l’anterior definició de preocupació és semàntica i etimològicament molt correcta però a mi em serveix. Buscant al diccionari si que he trobat els següents significats : ofuscació de l’ enteniment i idea preconcebuda, generalment falsa, que tenim sobre una cosa. En definitiva doncs, una preocupació és una fantasia, sovint exagerada, que nosaltres creem en relació a un esdeveniment futur que temem. (si ens preocupem per una cosa que ja ha passat entrem en la culpabilitat que tampoc serveix de massa però que ja parlarem en un altra entrada).

Ep!, no estic fent apologia de la irresponsabilitat, ni de deixar les coses a l’atzar. Si un esdeveniment futur ens fa por el que hem de fer es preparar-nos per encarar-lo amb les millor garanties possibles i després continuar amb el nostre dia a dia. Si tot i així persisteix podem fer un exercici com el que proposo:

  1. Analitza la situació que et preocupa i descriu-la per escrit amb tants detalls com et sigui possible (què creus que passarà, i tot el què creus que pot passar).
  2. Llegeix amb calma els punts anteriors i para’t a cada detall preguntant-te:
    Podries estar exagerant encara que sigui una mica en aquest punt?
  3. Quines proves tens que el que et preocupa, realment passarà?
    Si ho qualifiques en termes de percentatges, podries assegurar que és 80, 90 o 100% segur que si que  passarà? Si el percentatge és alt  o és segur que passarà el que penses o ja ho estàs vivint, accepta la situació. No t’enfadis pel que està passant. Quan acceptem una situació, la càrrega emocional disminueix i podem enfocar-nos en la solució.
  4. Si el percentatge no és molt alt, avalua si val la pena el desgast i el patiment que estàs vivint. Esborra o tatxa tot el que consideris que és exagerat i poc objectiu i reescriu de nou la situació tractant de ser més realista.
  5. Posa un límit de temps per preocupar-te i analitzar el problema.
    No t’aturis en els detalls sense importància i no tornis una i altra vegada als punts o pensaments que has tingut.
  6. Pensa en una altra cosa o posa’t a fer alguna cosa que requereixi de tota la teva atenció.

I, sobretot, si  comparteixes les teves preocupacions fes-ho amb algú que t’ajudi a ser objectiu i no amb algú que et “doni corda” i augmenti la teva angoixa.