Arxiu d'etiquetes: presa de consciència

Vermella o blava?

Si prens la pastilla blava la història acaba, despertes al teu llit i creus el que tu vulguis creure. Si prens la vermella et quedes al País de les Meravelles i t’ensenyo com de profund és el forat. Recorda, només t’estic oferint la veritat, res més”.

pastillas1

Em sembla que fa més o menys uns 14 anys de l’estrena de la pel·lícula Matrix, però avui encara us en vull parlar perquè penso que la situació i l’argument que planteja segueixen sent vigents avui, i perquè veig un paral·lelisme entre el procés que fa Neo, el protagonista de la pel·li i un procés de teràpia o creixement personal.

En psicoteràpia un dels aspectes  més importants en el procés de curació de la persona és la presa de consciència dels problemes que generen el malestar pel qual es va a la consulta.

La pel·lícula dels germans Wachoski, mostra aquest procés de presa de consciència, del “despertar” per part de Neo, que partint d’una vida que no el satisfà,  decideix emprendre una recerca  dels senyals que el porten a un coneixement de la veritat. Aquest camí de descoberta el realitza gràcies a Morfeo (a qui podem comparar amb un terapeuta).

Per poder començar a viure la realitat, Neo decideix prendre la pastilla vermella, renunciant a l’estat de somni o d’ignorància en que el mantindria la pastilla blava. La forma de sortir d’aquesta letargia és conèixer la veritat,encara que sigui dolorosa i així l’hi mostra Morfeo, que li revelarà que tot el que creia fins ara, la seva vida, era un ficció.

El contrari de “despertar” és estar dormint, és evadir-se,  la inconsciència, fugir mentalment. Hi ha moltes formes d’evasió: les drogues que calmen l’ansietat d’una existència absurda, el sexe compulsiu per sentir alguna cosa agradable per uns minuts, el menjar com a forma d’omplir un buit, la televisió, el cinema o les xarxes socials com a distracció mentre imaginem altres vides, la música utilitzada com soroll mental per no pensar, jocs d’ordinador que simulen vides virtuals, … Són formes d’existències que utilitzades com evasió allunyen la nostra ment de la realitat. Podem, fins i tot, pensar que són un ajut, però en realitat ens allunyen de la nostra existència veritable,  del que realment som.

El que ens fa estar adormits són aspectes dolorosos que la nostra ment bloqueja, nega o enterra, situacions viscudes que són assumides com insuportables o com perilloses i es decideix enterrar, moltes vegades, ja en l’etapa infantil i adolescent, quan és molt més difícil enfrontar-se als problemes, ja que el nen que no pot superar certs aspectes que li planteja la realitat, per manca de recursos propis però també per manca de suport extern,  i construeix defenses psicològiques, entre les quals hi ha la evasió, l’engany o la negació. Això servirà en els primers anys de les nostres vides, però un cop arribada l’edat adulta totes aquestes defenses ens provocaran sofriment que es traduirà en depressió o ansietat. Tindrem la sensació de “no saber exactament el que està passant”, però sentint que alguna cosa no va bé.

Així doncs podem veure la pel·lícula com  un procés en què la persona passa del seu propi món de somni a un món on haurà de “lluitar” per la seva existència, responsabilitzar de si mateix. Com en un procés terapèutic, Neo ha de resoldre el conflicte amb si mateix per trencar totes les limitacions que té des d’aquesta actitud d’evasió i somni, fent-se responsable de la seva pròpia vida. A Matrix, també podem veure com hi ha qui prefereix seguir en la inconsciència com Ciphra.

A teràpia, ens arriben doncs,  persones  com Neo,  autèntics herois que s’acosten a la veritat, que decideixen despertar quan es desprenen de les defenses i creences forjades en la infantesa i enfrontar-se als seus propis problemes, sense donar-los l’esquena, patint per la presa de consciència d’aquests , però alliberant-se d’una gran càrrega que han portat durant anys.

La pel·lícula, planteja, molt encertadament,  que tota persona té aquesta decisió a les seves mans: deixar les coses tal i com estan, seguir en aquest estat en el qual se sap que les coses no van bé, o bé començar a despertar per poder canviar allò que el fa patir.

I tu, quina pastilla tries?