Arxiu d'etiquetes: punts dèbils

Jo sóc jo i tu ets tu

Two ConesVivim en un món ple de comparacions.  Ens comparem amb d’altres moltes vegades al dia. Comparem els nostres fills amb d’altres nens –sovint només per fer conversa- i fem comparacions entre germans gairebé mai innòcues. A l’escola inevitablement  els nens es veuen comparats entre ells i també aprenen a comparar-se ràpidament. A la feina ens comparem amb els companys i sovint acabem sentint-nos els més desgraciats doncs som els que més treballem, els menys valorats i els més mal pagats. I ens comparem amb el veí, amb el cosí, amb les models de la tele i amb la mare que ens va parir.

En definitiva, gastem un munt d’energia i de temps en aquests pensaments que la majoria de les vegades són una línea recta cap a la baixa autoestima i l’augment de la nostra infelicitat.

Recordo que en una època de la meva vida vaig voler fer dansa contemporània, ja era bastant gran no us penseu, era mare i devia tenir uns 36 ó 37 anys però me’n havien parlat molt bé com a eina per treballar la postura corporal i la flexibilitat i jo ho necessitava i no m’agradaven els gimnasos.  Així que després de parlar amb la professora, amb l’Olga, em vaig decidir.  Era una classe on hi havia gent que des de sempre feia dansa i ho feien tot molt maco i gent, com jo, que no n’havia fet mai i es sentia com un ànec, va ser un treball molt dur i a l’hora molt maco. Mostrar-me ballant, improvisant, movent-me em va costar moltíssim, el treball corporal va ser molt positiu descobrint el potencial del meu cos, però el treball mental va ser encara més important ja que fins que, després d’una conversa amb l’Olga, vaig entendre que jo el que havia de fer era comparar l’Anna del setembre amb la del juny, i creieu-me si us dic que la diferencia era molta, no vaig poder vaig gaudir d’aquell any de dansa, exceptuant, és clar, el moment de sortir a l’escenari.   A més, l’Olga fins i tot deia que els que no ens sabíem aportàvem noves idees al grup en no estar contaminats per la tècnica. El meu error inicial, doncs, va ser comparar-me amb que feia dansa gairebé tota la vida i gairebé a nivell professional i no parar atenció en els petits canvis que a nivell corporal jo anava fent.  No es poden comparar taronges i pomes, oi?

Amb això vull dir que jo sóc única i que de res em serveix comparar-me amb tu, que d’altra banda també ets únic/a,  perquè no se quina és la teva historia, quines són les teves dificultats ni els teus triomfs,  només me’ls imagino i els interpreto amb la poca  informació que tinc.  A més, gairebé sempre   tendeixo a comparar  el que crec que són els meus  “punts dèbils” amb les persones que destaquen en ells,  i això pot estar bé per fixar-me l’objectiu d’aconseguir apropar-m’hi  o bé per intentar incloure noves conductes en el meu repertori, per copiar-les en certa manera, però és negatiu i poc útil quan em provoca un patiment i em minva la meva autoestima. I això, que sembla tant obvi no ho tenim gens clar a l’hora de la veritat ja que estem acostumats a mesurar –ho tot en base a criteris externs de bellesa, d’intel·ligència, de possessions –com deia en l’anterior post-, de reconeixement –extern-, etc.

D’altra banda, si  com ja he dit quan fem les comparacions amb altres persones no tenim suficient informació de l’altra persona també tenim  una imatge determinada de nosaltres mateixos que sovint no es correspon amb la realitat, es el cas, per exemple, de les persones que tenen anorèxia , les quals tenen una imatge distorsionada de si mateixa que fa que en comparar-se amb d’altres persones sempre es vegin més  grasses encara que en realitat no ho estiguin. És a dir, tendim a  ser massa crítics amb nosaltres mateixos.

En definitiva, cal que aprenguem a gestionar la nostra vida en funció  de paràmetres, metes i objectius propis i no externs.  Però això és difícil i cal estar-hi atents, per això et deixo algunes recomanacions per quan et sorprenguis de nou comparant-te amb el veí, penseu  i reflexiona sobre aspectes com: Què pots fer avui que no podries haver fet fa un any? Com ha estat el procés? Quines noves decisions o accions  has pres  que han donat una nova direcció a la teva vida? Què has fet recentment que mai t’haguessis pensat que podies fer? Quin  comportament “negatiu” has deixat de Fer? (Per exemple deixar de fumar, …).  Sigues més conscient de tu mateix i marca’t noves fites per demà.