Arxiu d'etiquetes: renovar

Menys és més

Avui dia és bàsic “fer neteja”, de tant en tant, de trastos i coses que ja ens han fet el servei que ens podien fer, doncs els pisos on vivim la majoria dels mortals són petits i ens cal espai. Així doncs, perquè ens costa tant fer-ho? Per què ens enganxem a les coses? Perquè les acumulem? Per què els hi atribuïm un valor sentimental? Potser perquè pensem que sense tenir-les materialment perdríem també el record d’alguna vivència en les que van estar involucrades?

Acumulem coses que gairebé no hem fet servir mai o que no tenen cap utilitat per si mateixes perquè ens recorden alguna vivència o persona que fou molt important en un moment de la nostra vida, i, tot i a que a vegades pot ser molt agradable trobar en un calaix aquell nas de pallasso de la nit de cap d’any del 89 que va fer tan fantàstica, o una pedra recollida en un paratge en que vam passar un cap de setmana fantàstic fa 10 anys, etc. i que no passa res si no  deixem que s’apropiï de nosaltres el síndrome de Diògenes, hem de valorar allò que volem seguir guardant i allò que potser ja hem guardat prou temps i el balanç ha de ser equilibrat. Quantes vegades he volgut fer neteja, fer espai i en acabar m’he adonat que simplement havia canviat les coses de lloc, a mes de plorar o riure evocant els records que molts objectes em portaven?

Guardem, roba per si es torna  a posar de moda o per si, oh, miracle! m’aprimo, o acumulem llibres i llibres en prestatgeries que a la vegada acumulen una quantitat important de pols, i avui dia, fins i tot acumulem documents a l’ordinador que ens baixem per llegir algun dia que no arriba mai…

Deixant de banda aspectes de solidaritat amb els altres, etc. Hauríem de pensar perquè necessitem acumular tantes coses, tenir tantes coses i moltes vegades la millor versió d’alguna cosa, encara que m’obligui a estar pagant-lo dos anys o a renunciar a, per exemple activitats que podria realitzar amb d’altres persones un cap de setmana.

Hauríem d’aprendre a utilitzar les coses, a disfrutar-les i a desprendre-nos-en quan ja no siguin útils o s’espatllin. Perquè tot el que guardo ocupa un espai i jo no puc omplir una armari de coses noves si primer no el buido de la mateixa manera jo no puc gaudir de noves vivències i oportunitats si primer no em desprenc de rancors, ressentiments, records, etc.

Fer neteja d’objectes físics em predisposa a fer neteja interior, per això davant de ruptures, etc. acostuma a passar que és quan les persones ens decidim a fer neteja i a llençar coses que feia temps que teníem guardades i fins potser no en teníem consciencia que hi eren. Si faig espai em predisposo a rebre coses noves i si l’armari queda un temps buit, si jo em sento un temps buida ho haig de traspassar, i alguna cosa nova en sorgirà.

Tancar un armari per no saber com posar-me a endreçar-lo, cosa que tots ben segur que hem fet alguna vegada no ens ha de preocupar, si no és que passen mesos i no ho fem, perquè es com tancar la porta  al consciencia dels nostres problemes  per no saber com afrontar els nostres neguits, les nostres pors, etc

Proposo fer una reflexió sobre quina es la meva forma de desprendre’m de les coses. Proposo practicar el “desprendiment” i practicar-lo amb els fills, perquè això també s’educa.  Per exemple, ara que s’acosta Nadal és un bon moment, jo tots els anys el demano als meus fills que si volen que els reis els deixin coses noves han de fer donació o llençar algunes de les que ja tenen. Independentment de temes de solidaritat o purament d’espai real a casa, que també, penso que els educo en la capacitat de desprendre’s, d’entendre que si no han jugat amb una joguina durant dos anys difícilment ho faran més endavant, que encara que sigui molt xula no fa res guardada en una caixa, que en vindran altres diferents però igual de xules… Proveu-ho, veureu com passen ràpidament de no voler fer-ho a acceptar-ho i també en això poden ser els nostres mestres.

No estic fent una defensa a viure el moment de forma inconscient, ni d’una vida d’austeritat, ni de no guardar llibres de referència o coses que estimem, sinó una reflexió  a trobar un punt més adequat que ens permeti gaudir de les coses, de les vivències i de la vida. Vivim un moment en que es difícil no preocupar-se pel futur però que a l’hora ens està ensenyant a ser usuaris de les coses i no propietaris, aprofitem-ho!, això allargaria la vida útil de les coses, contribuiria a fer el nostre planeta més sostenible, etc. Però, sobretot ens permetria ser més feliços perque entendriem les coses com quelcom passatger  i deixaríem de posseir de manera malaltissa i de patir per aconseguir tenir més.

Tu que en penses?