Arxiu d'etiquetes: rutina

QUINA ÉS LA MEVA VACA? – Faula per a reflexionar

vacaUn mestre de la saviesa passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure al lluny un lloc d’aparença pobra, i va decidir fer una breu visita al lloc. Durant la caminada li va comentar a l’aprenent sobre la importància de les visites, també de conèixer persones i les oportunitats d’aprenentatge que tenim d’aquestes experiències.

Arribant al lloc va constatar la pobresa del lloc, els habitants, una parella i tres fills, la casa de fusta, vestits amb robes brutes i esquinçades, sense calçat. Llavors es va aproximar al senyor, aparentment el pare de família i li va preguntar: …

– “En aquest lloc no hi ha possibilitats de treball ni punts de comerç tampoc, com ho fan vostè i la seva família per sobreviure aquí?”

El senyor tranquil · lament va respondre:

– “Amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens dóna diversos litres de llet cada dia. Una part del producte la venem o el canviem per altres gèneres alimentaris a la ciutat veïna i amb l’altra part produïm formatge, quallada, etc., per al nostre consum i així és com anem sobrevivint. ”

El savi va agrair la informació, va contemplar el lloc per un moment, després es va acomiadar i va marxar. Al mig del camí, es va dirigir cap al seu fidel deixeble i li va ordenar:

– “Busca la vaca, porta-la al precipici d’allà al davant i empeny-la  barranc.”

El jove espantat  li va qüestionar el fet ja que la vaca era el mitjà de subsistència d’aquella família. Però com que per tota resposta només va rebre el silenci absolut del mestre, va anar a complir l’ordre. Així que va empènyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena va quedar gravada en la memòria d’aquell jove durant alguns anys.

Un bell dia el jove aclaparat per la culpa va decidir abandonar tot el que havia après i tornar a aquell lloc i explicar-ho tot a la família, demanar perdó i ajudar-los. Així ho va fer, i a mesura que s’aproximava al lloc ho veia tot molt bonic, amb arbres florits, tot habitat, amb cotxe al garatge una casa i alguns nens jugant al jardí. El jove es va sentir trist i desesperat imaginant que aquella humil família havia hagut de vendre el terreny per sobreviure, va accelerar el pas i arribant allà, va ser rebut per un senyor molt simpàtic. El jove va preguntar per la família que hi vivia feia uns quatre anys, el senyor va respondre que seguien vivint allà.

Espantat el jove va entrar corrent a la casa i va confirmar que era la mateixa família que va visitar feia alguns anys amb el mestre. Va elogiar el lloc i li va preguntar al senyor (l’amo de la vaca):

– “Com ho va fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?”

El senyor entusiasmat li va respondre:

“Nosaltres teníem una vaca que va caure pel precipici i va morir, d’aquí en endavant ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sabíem que teníem, i així hem aconseguit l’èxit que els seus ulls albiren ara.”

  ********************************

Aquest cap de setmana conversant amb amics em comentaven que la seva vida estava prou bé i que malgrat tot semblava que els faltava alguna cosa, ves a saber què… que la rutina se’ls menjava. A mi em sembla que el que passa és que tots tenim la nostra vaca, que ens manté quiets, sense moure’ns, fins que una sacsejada no volguda ens obliga, ens mata la vaca  i en molts casos ens força com en el conte a reinventar-nos, a retrobar-nos i a redescobrir-nos. Però, jo  proposo que identifiquem la nostra vaca tots solets, sense la pressa i la urgència de una mort sobtada i no volguda de la vaca, però sense pausa i amb molta curiositat i entusiasme. I no se si l’hem de matar o no, però si més no, ens l’hem de mirar de cara i si ens ve de gust “tunnejar-la” una mica o treure-la a passejar per prats desconeguts, que ben segur que ens anirà bé.

Ben tornada rutina

RUTINA“La felicitat no existeix, només  existeix ser feliç cada día” (Albert Espinosa)

Aquests dies, acabades les festes nadalenques, les xarxes socials van plenes de missatges a favor i en contra de la rutina: hi ha qui diu que ja tenia ganes de tornar a saber que l‘espera en cada moment del dia i de la setmana, i també hi ha qui diu que no,entre els quals m’hi conto, que la disbauxa d’aquestes setmanes podría allargar-se una mica més, que malgrat el descontrol d’horaris i calendaris ens hi sentim còmodes.Tot i que en el meu cas aquest any si que en tenia ganes de tornar a la normalitat.

Com és que la rutina és motiu de converses innombrables i troba tant defensors com detractors? A mi em sembla que la rutina és una d’aquelles paraules amb molt mala prensa, és com si avui tot hagués de ser intensitat, com si sempre haguessim de viure moments emocionants i i de resolució imprevisible, si  més no de cara a la galería, perquè a l’hora de la veritat tanta intensitat ens angoixa moltissim.

Per això avui he volgut fer un post en defensa de la rutina, perquè amics meus, la rutina té, efectivament, fins i tot algunes avantatges (que al llarg de la vida l’he anat descobrint) com per exemple les següents:

1. Proporciona comoditat

Què passaria si haguessim de decidir sobre aspectes molt bàsics i freqüents de la  nostra vida (personal, familiar, laboral, etc.) a cada instant des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir? Això suposaria un enorme despesa d’energia  que és millor que destinem als aspectes veritablement importants de la vida, a allò que ens fa il·lusió, a allò que requereix una decissió i que per tant mereix tota la nostra atenció.

2) Incrementa la nostra seguretat

És d’agraïr conèixer o intuir les conseqüències de les nostres accions i decissions i tenir algunes certeses inqüestionables, ja que no saber que passarà davant una situació determinada ens porta la preocupació i fins i tot a l’angoixa.

3) Ajuda a organitzar el nostre temps

Els nostres hàbits i costums ens ajudema a organitzar millor el temps, un recurs limitat i molt valuós. Si sabem el temps amb que compten podem estimar el que trigarem en fer una tasca determinada i distribuir les activittas diàries amb certa eficiencia. Aquest és el cas per exemple de moltes mares que desitgen que els nens tornin a l’escola després d’un temps de vacances simplement per saber que podrán organitzar-se millor en el temps.

4) És beneficiosa per al nostre organisme

Hem d’afegir, entre les avanttages de la rutina, la incidencia  positiva que aquesta té en la nostra salut: dormir el temps que necessitem, menjar sempre ales mateixes hores,  , etc.  fan que l nostre cos es reguli millor.

D’altra banda, en el cas de les persones que pateixen depressions un dels símptomes de millora evidents és la recuperació de les rutines més bàsiques ja deixen de viure en el desordre i el caos –llevar-se i adormir-se tard, no arreglar-se, no menjar, no cuinar, no endreçar la casa, …-.

5) Permet aprendre

Indiscutiblement la rutina suposa una millor assimilació i el perfeccionament d’habilitats, ja siguin bàsiques o més complexes.

Dit això, i per acabar algunes reflexions sobre la rutina:

-Totes les avantatges que acabo d’esmentar es converteixen en incovenients si ho vivim de forma rígida i inflexible, és a dir, que: haig de ser capaç d’acceptar que potser algun un dia no puc rentar-me les dents després de dinar sense que em suposi un malestar excessiu que no em permeti concentrar-me en una altra cosa o que si un dia perdo un tren al matí això no és motiu per estar de mal humor la resta del dia.

– Malgrat que la rutina en moltes ocasions sigui gairebé automàtica, és bo que intentem posar consciència en les coses que fem, en com ho fem  i en les sensacions que provoquen aquestes en el nostre cos –el plaer de l’agua fresca al matí en rentar-nos la cara, el plaer del dinar, el vent a la cara quan anem de pressa a buscar els nens a l’escola, etc.- Som afortunats de tenr tanta rutina a la vida  ja que les petites rutines -com les que acabo d’esmentart-  són les coses que troben a faltar les persones que,  per alguna causa externa deixen de poder-les  fer durant un temps, i que agraeixen i valoren enormement el moment en que les poden tornar a fer, irònic, oi?

– Tenir rutines a la vida no vol dir portar una vida avorrida, ni ser una mica robots, ni no ser creatius, sino que vol  dir saber reservar l’energia i la creativitat per les àrees que la requereixen: la feina, la parella –de la que la rutina és gran enemiga-, els amics, els nostres projectes personals, … I tot i axí, en aquests camps també ens calen certes rutines ja que com  es diu sovint “la motivació es el que ens fa començar, la rutina el que ens fa continuar”.

Per això et recomano: estima la rutina per a poder viure amb plenitud!