Arxiu d'etiquetes: sentir més i pensar meys

Deixa’t sentir…

mariposablancaNo és una frase feta, és un autèntic plaer…  Sí…, malgrat tots els moments difícils, durs, tristos, …  Sentir vol dir que estem vius. Sentir vol dir deixar de pensar, deixar d’escoltar l’entorn i escoltar-nos a nosaltres mateixos.  Penseu, per exemple, com ens sentim després de plorar amb totes les ganes del món, jo, em sento millor, descansada, després de deixar sortir allò que feia temps que tenia dins meu i que em generava un malestar important, em sento més relaxada i se’m nota perquè la gent m’ho diu.  Us passa el mateix a vosaltres?

Deixar-se sentir, vol dir també respectar-me, deixar de fer “el que hem de fer”  i fer el que sentim, o millor encara, no fer res… Mirar cap a dintre i comprendre moltes coses o comprendre una sola cosa molt important. A vegades em passa que de sobte decideixo una cosa que feia temps que em neguitejava amb una seguretat aplacant, poc freqüent en mi, i justament allò que decideixo va contra totes les anàlisis prèvies i objectives que hagi pogut fer, perquè em costarà més o perquè no em beneficiarà de cap manera allò que he decidit i, malgrat tot ho, faig perquè internament se que allò és el que jo vull i el que em convé.

Avui, parlava amb una persona que em deia que estava patint per un tema d’amor i desamor i que tot i així ho gaudia perquè aquella situació li donava una intensitat a la seva vida que feia temps que havia perdut,  i és que sentir és intensitat també.

D’altra banda, també hem d’aprendre a sentir i gaudir les emocions positives, deixar de pesar en la “sort que tenim de tenir…” i sentir-la i amplificar-la, sentir-la amb tots els sentits, sentir-la en algun lloc del nostre cos.

Fixem-nos en els nens, són autèntics mestres des que neixen  i fins que els “eduquem” en el món racional en això de sentir i d’escoltar-se i de respecte cap a ells mateixos, tot i que sovint els adults interrompem aquesta escolta de mil i una maneres i acabem ensenyant-los que sobretot han de pensar si el que fan és adequat –segons cànons socials o no- .

A vegades, a teràpia hem de fer un re-aprenentatge perquè les persones s’escoltin i identifiquin els sentiments interns, perquè els puguin posar nom, perquè diferenciïn els desitjos propis dels altres, i sobretot perquè deixin de creure que escoltar-se ells mateixos és egoisme i deixin de culpabilitzar-se quan ho fan.  A més, aprendre a sentir, a llegir les nostres emocions, ens ajudarà, sense cap mena de dubte a relacionar-nos millor amb els altres perquè empatitzarem molt més amb ells i per tant, ens hi relacionarem des d’un lloc nou i diferent, molt més humà.

En un món massa racional vull reivindicar un lloc pels sentiments i les emocions, perquè tenen mala premsa, perquè sembla que deixar-se portar per les emocions ens ha de portar a fer disbarats irreparables, és allò de dir “ es va deixar portar per les emocions i va …” o bé “ no va poder controlar-se i …” però amics, això és justament el resultat de no conèixer el món emocional, de contenir massa els sentiments, de no saber mirar cap a dintre i veure què m’està passant, de no poder sentir,…  Els exemples anterior, són justament “segrestos emocionals” que es donen quan no podem sentir les emocions i no les deixem sortir i el patiment de tenir-les a dintre es fa insuportable. Per això també reivindico i treballo per a una educació, també i sobretot emocional dels nostres nens.

Si reconeixem i acceptem les nostres  emocions, aquestes s’allunyaran de manera natural, perquè les emocions, com tot, tenen un cicle: neixen, creixen, s’expressen i moren.

No hem de tenir por de les  emocions, ni del dolor que ens puguin produir, simplement les hem de viure  plenament i deixar-les marxar.  Ja veurem com si ho fem deixen lloc a una gran sensació de pau i serenitat.

Però més enllà, de tots els arguments anteriors, torno al principi, hem de deixar-nos sentir per viure intensament i per sentir-nos, valgui la redundància,  més vius!!!