Arxiu d'etiquetes: ser un mateix

L’opinió dels altres

asevellnoi2Un vell i un jove viatjaven amb un ase . En arribar al llogaret caminant al costat de l’animal , els nens de l’escola van riure en veure’ls passar dient :

– Mira aquests ximples , tenen un ase robust i van caminant , almenys el vell podria muntar en ell.

 

En escoltar els nens , els homes van pensar que haurien de seguir el consell , doncs aviat arribarien a una altra població i la gent es tornaria a riure d’ells . Així doncs , el vell es va muntar a l’ase i el jove va caminar darrere .
Llavors van trobar un grup de gent que mirant-los que va dir :

– Mireu ! L’home vell muntat en l’ase i el pobre noi caminant .
Així que van canviar llocs , l’home vell va caminar i el jove va muntar al ruc .
Llavors un altre grup de gent es va acostar i va dir :

– Mira que noi més arrogant ! Potser el vell és el seu pare o el seu mestre , i va caminant mentre el jove va muntat en l’ase . Això és contrari a tota norma .

Què podien fer ara ? Tots dos van decidir provar l’única possibilitat restant : seure tots dos al ruc . Així que van muntar tots dos en ell.
Llavors un altre grup es va acostar i va dir :

– Mireu quina gent tan violenta ! El pobre ruc està gairebé mort , seria millor que el carreguessin ells a les seves espatlles .

asevellnoiAixí que una altra vegada van discutir i van decidir portar al ruc a coll , ja que d’una altra manera la gent del poble veí els tractaria de ximples . Per tant , van tallar un bambú , van penjar al ruc de les potes i el van carregar . El pobre animal va tractar de rebel• lar-se – com qualsevol ruc ho faria – i d’escapar , ja que no era un fanàtic de la societat i no creia en l’opinió dels altres . Però els dos homes estaven obstinats i el van forçar , així que el ruc es va doblegar .

Precisament van creuar el pont per arribar al llogaret quan una multitud es va reunir en entorn seu i va exclamar :

– Mireu a aquests ximples ! Mai han existit idiotes semblants , en comptes de muntar el ruc el porten a sobre. S’hauran tornat bojos ?

El ruc mentrestant es va començar a posar inquiet, tan inquiet que va saltar i va caure des del pont al riu , morint de seguida . Tots dos van baixar al riu i al costat l’animal mort l’home vell va parlar al noi , perquè aquesta no és una història ordinària , el vell era un mestre Sufí , i el jove seu deixeble .
El vell va dir :

– Mira , així com el ruc , tu estaràs mort si escoltes massa la opinió dels altres . No et preocupis dels altres , ja que ells són molts i tenen la seva pròpia ment , per tant, diran sempre coses diferents . Si continues escoltant als altres i no escoltes el teu propi centre íntim , seràs portat d’un costat a l’altre . Escolta la teva veu interior , sent-la i mou-te d’acord amb ella .

Jo no vull ser “normal”

normal 2“El que em molesta és que a vegades per a insultar-me em diuen negre” em va dir un nen gairebé en acabar una sessió.  “Això és perquè la gent té molt mala llet” em va sortir a mi, intervenció no massa terapèutica ja ho se, perquè ni és neutral ni res de tot això, però és espontània i és honesta.  “I llavors el Marc, que és amic meu” va continuar el nen, ” em diu: no passa res ets el meu amic i per a mi és com si fossis normal”, “Què vols dir normal? Li va preguntar el meu client i en Marc es va adonar  de l’arbitrarietat del seu comentari i es va disculpar com va poder.

Tot això en un context del segle vint-i-u a Vilafranca del Penedès i amb nens que fan sisè de primària.  M’està costant de pair i per això he decidit escriure-ho.

Què no estudien geografia aquests nens? I ciències naturals? Que no saben que la espècie humana està formada per diferents ètnies? Segurament que si, però, és clar, això només són coneixements, la realitat no hi té res a veure, la realitat és només el que passa a casa seva i a molt estirar la comarca de l’Alt Penedès.  No cal connectar coneixements estudiats i realitat social, tot plegat els coneixements un cop passat l’examen ja els podem anar oblidant…i així serà si no li posem realitat, no en tingueu cap dubte.  I, mireu, jo confesso que quan estudiava en el moment en que no vaig saber perquè sabia una cosa em vaig bloquejar, en concret va ser amb les derivades i les integrals, sabia la mecànica o la podia aprendre i prou que ho devia fer doncs finalment vaig aprovar, però ja no recordo res de res i recordo haver-me preguntat més d’una vegada, justament això, però per a que coi serveixen les integrals?

No saber fer una integral no ha tingut grans conseqüències a la meva vida mes enllà de la frustració del moment i de la que encara tinc quan hi penso.  Però no entendre la pluralitat de la societat, mirar el món des del nostre melic si que en té, i més actualment en que el món es fa petit i parlem de globalització.  Per tant, no qüestiono el sistema d’ensenyament o l’escola, o com a mínim no nomes això si no el model d’educació i aquí hi tenim molt a veure les famílies que som les que transmetem valors als nens. Som nosaltres qui els transmetem que ser d’una manera és millor que ser d’una altra, que fer determinades activitats és millor que fer-ne unes altres o que aquell nen a qui no li agrada jugar a futbol o mira sèries diferents a les que miren la majoria de nens és estrany, rar o diferent.  Som els pares qui els ensenyem amb els nostres prejudicis a establir una línea entre allò normal i allò que no ho és.  Som nosaltres qui els eduquem en la empatia o no, em la humilitat o en la superioritat. Som nosaltres que definim l’amplitud de la mirada cap al món dels nostres fills i ja en parlarem un altre dia, però val la pena que ens parem a reflexionar-hi amb calma i ho reenfoquem si cal, perquè no ho fem amb les paraules boniques i pensades, si no amb les nostres actituds i creences més interioritzades i sovint del tot inconscients.

normalidad 3I, casualment, la normalitat també és un concepte matemàtic o si voleu estadístic. La distribució normal és una gràfica en forma de campana –de Gauss- on es veu que com es distribueixen els valors d’una determinada variable –per exemple l’alçada- en una determinada mostra o població –per exemple Catalunya, la distribució simètrica i de forma acampanada que ens indica que la majoria dels subjectes ( o objectes ) d’una població determinada no s’aparta molt de la mitjana. A mesura que els subjectes es van apartant més de la mitjana (perquè es passen o perquè no arriben ) van sent cada vegada menys nombrosos. D’alguna manera, doncs, la distribució normal ens remet a la nostra pròpia experiència, ja que si ens fixem en l’alçada de la gent que ens trobem pel carrer , veiem que la majoria de la gent és d’estatura normal –més freqüent , de fet si veiem a algú que s’aparta molt de la mitjana ( del que és habitual ) no passa desapercebut i ens crida l’atenció. Quan diem que algú és molt obert i sociable , el que volem dir és que és més obert i sociable del que és normal , del que solem trobar habitualment , de la mateixa manera que diem que una persona és molt callada quan parla molt menys que la majoria de la gent .

Gairebé sense adonar-nos estem fent judicis relatius al que és normal trobar a la generalitat de les persones: el molt i el poc , o el molt , sobretot aplicats a les característiques de les persones , depenen del que és més freqüent trobar a nostre medi . Si el molt abunda molt , deixa de ser molt per passar a ser normal o freqüent i ja no mereix el molt que solem reservar per al excepcional que ve a ser el rar o infreqüent .
Aquests judicis , i aquesta distribució normal , són relatius a cada població i, per exemple, un pigmeu d’una alçada normal, propera a la mitjana de la seva població i molt freqüent en el seu propi grup , passa a ser molt baixet i excepcional si ho incloem en una població de escandinaus. En ambdós grups , escandinaus i pigmeus , trobarem una distribució normal en alçada , tot i que les mitjanes dels dos grups siguin molt diferents . Així doncs, veiem que el concepte normalitat, si més no, matemàticament és relatiu.

Podem extrapolar el concepte de normalitat a la vessant social i dir que allò normal és el que fa la majoria, el que pensa la majoria.  El concepte “normal ” ens serveix per distingir què és el correcte i l’incorrecte , què està bé i malament, que és moral i inmoral . Però la normalitat serveix, a més , per discriminar totes les persones i grups humans que no s’ajusten als patrons i models que segueix la majoria .

normal 1En la nostra societat la tendència és anar cap a l’homogeneïtzació , la diferència ens espanta . Potser perquè ens han educat amb la por a “l’altre ” , a la desconfiança a qui  no viu com nosaltres , a qui no parla el nostre idioma , …

En lloc de valorar la diferència perquè ens enriqueix , ens serveix per definir , per etiquetar , per discriminar entre nosaltres. Aquell diferent no és normal

No obstant això , aquest concepte de normalitat canvia segons les cultures i les generacions . El que és “normal ” per a mi pot no ser-ho per a una dona sahrauí o per una dona japonesa . La normalitat, de fet,  canvia no només segons les zones geogràfiques, sinó també segons les èpoques històriques , la classe social , l’ètnia , el gènere …. i les circumstàncies personals. I a més , cada un de nosaltres té també una idea particular de coses que són ” normals” i coses que no ho són . I no sempre coincideix amb el concepte de ” normalitat ” de la nostra comunitat .

No tothom s’adapta a la norma de la mateixa manera. Tots acceptem algunes normalitats i no d’altres, trenquem amb normalitats en determinades èpoques de la nostra vida  i en altres les assumim … Ens costa més assumir normes que ens han estat imposades i ens costa menys quan participem en la seva elaboració i aprovació .

Però sincera i afortunadament, som molts els anormals . Jo busco entre els meus amics i familiars gent ” normal” i no en trobo . Tots els meus amics i amigues tenen alguna excentricitat en el caràcter , o en el passat . Tenen un costat fosc , un vici secret, una mania obsessiva , una fòbia absurda , una passió estranya , un costum irracional o una debilitat inconfessable . Així que , on són els i les normals ? .

La normalitat és un concepte arbitrari , que ens serveix com a mecanisme per  a homogeneïtzar i que, sovint, es vol  imposar com si fos una llei divina o un fet completament natural . És clar que també hi ha qui associa la normalitat amb la mediocritat, amb la conformitat i afirma que els grans genis per a ser-ho han fugit de la “normalitat”.

Per tant, em reafirmo en el títol, si és que existeix la normalitat, jo no vull ser normal i us desitjo a tots que tampoc ho sigueu, que sigueu únics!

El mestre i l’escorpí

Un mestre oriental, qescorpiuan va veure com un escorpí s’estava ofegant, va decidir treure’l de l’aigua.
Quan ho va fer, l’escorpí el va picar. Per la reacció al dolor, el mestre el va deixar anar, i l’animal va caure a l’aigua i de nou estava ofegant-se.

El mestre va intentar treure’l una altra vegada, i una altra l’escorpí el va picar.

Algú que ho havia observat tot, es va acostar al mestre i li va dir: “Perdoni … però vostè és tossut! No entén que cada vegada que intenti treure’l de l’aigua el picarà?”.

El mestre va respondre: “La naturalesa de l’escorpí és picar, i això no canviarà la meva, que és ajudar”.
I llavors, ajudant-se d’una fulla, el mestre va treure l’animalet de l’aigua i li va salvar la vida.

No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal, només pren precaucions.  Sigues tu mateix/a!