Arxiu d'etiquetes: us terapèutic contes

VA DE CONTES…

gripau“Els contes no estan fets per adormir als nens, sinó per despertar els adults” (François Vallaeys).

És del tot indiscutible que, a través dels segles, els contes han sorgit espontàniament en totes les cultures. Els nens de totes les èpoques i països han gaudit i vibrat amb els contes. I és que els contes transmeten significats, alguns d’ells evidents i altres ocults, els contes infantils per tant, són de vital importància ja que a través d’ells ens hem identificat i hem adquirit d’ells nutrients emocionals.

Tots els adults hem estat nens i a tots ens han explicat, amb més o menys freqüència, contes i històries fantàstiques. La majoria hem tingut un conte o contes preferits. No obstant això, amb el pas dels anys, en arribar a adults, la nostra raó va anul·lant l’aspecte màgic dels contes.
Tot i això, la frase Hi havia una vegada …., és capaç d’evocar en molts de nosaltres un enorme torrent de records i sensacions, capaços de traslladar-nos al meravellós món de la FANTASIA, on habiten dracs, follets, mags, princeses, etc.

Generalment, quan érem nens, l’entorn que ens envoltava no era la millor solució a la nostra situació i per això, preníem com a model a algun heroi del nostre contes i així, al identificar-nos amb ell, vam poder albirar una possibilitat de futur i reduir la nostra angoixa.

L’heroi escollit no necessàriament era el millor, sinó el que més s’assemblava al concepte de anàvem adquirint de nosaltres mateixos a través dels missatges verbals i no verbals transmesos pels nostres adults (pares, oncles, mestres, …).
D’aquesta manera aconseguíem en la nostra infància tenir un patró de vida, que s’acomodava a les nostres característiques i sobretot que ens facilitava la possibilitat de créixer.

La ment humana és pura metàfora, tot és metafòric, en la mesura que representa una altra cosa que no és. D’altra banda, qualsevol teràpia psicològica fa servir la metàfora, i com que la metàfora és el cor del conte els pacients en escoltar un conte, baixen les seves defenses i s’obren. A partir d’aquí comença el diàleg i es pot arribar a connectar amb emocions, necessitats o desitjos paralitzats en un moment de la nostra vida. Connectar amb ells és restaurar-nos internament, recuperar la nostra fortalesa i la nostra energia detinguda per poder-la destinar al nostre benestar.

A més, els contes, també poden servir com a pauta clarificadora, ja que quan una persona descobreix quin és el seu conte també té una i idea clara de quina és la seva trajectòria i el seu desenllaç a la veda, i pot decidir si aquest guió de vida és del seu interès o prefereix canviar i triar lliurement.

Hi ha múltiples possibilitats de treball amb els contes: podem fantasiejar sobre possibles finals alternatius, fer diàlegs entre els personatges, buscar canvis de conducta dels personatges, inventar situacions noves, etc. Explorar tot això ens permetrà tenir una visió més completa i concreta de la persona, ja que podem explorar les seves expectatives reals de canvi o continuar sense modificar res, com s’enfronta a les situacions conflictives, etc.

Per tot això, ben aviat oferiré un taller de contes infantils destinat a adults, per a poder tornar a la nostra infantesa i treballar des d’aquesta. Us mantindré informats/des.

Mentrestant, podeu anar fent memòria: qui era la persona que us explicava contes de petits? Quin era el conte que us agradava més? Espero les vostres respostes.