Arxiu d'etiquetes: zona seguretat

Gràcies por!

miedo a los cambios

No és valent qui no té por, sinó qui sap conquerir-la. Nelson Mandela

“És que jo que sempre he criticat que la gent és molt conformista ara m’adono que tot em fa por, els canvis em fan por.”  Això m’explicava un client l’altre dia, i jo li vaig dir, “a mi també me fan por els canvis i m’ imagino que a tothom li fan por”.

El tema no és tenir por o no tenir-ne, sinó com mirem aquesta por, quin poder li donem, de quina manera ens acompanya.  La por és una emoció caracteritzada per un intens  sentiment, habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat. Per tant la por ens protegeix, si no haguessin tingut por al llarg de l’evolució de l’espècie probablement ens hauríem extingit, de la mateixa manera si no sentim por avui davant de certes situacions ens posaríem de ben segur en riscos diversos, ja siguin físics, socials, etc.

Norberto Levy ho explica amb una metàfora molt aclaridora en el seu llibre “La saviesa de les emocions”, la por és com la llum que s’encenia al tauler de comandaments del nostre cotxe i que indicava, per exemple, que hi havia poca benzina en el dipòsit. Tots sabem que el problema no era la llum vermella, sinó que aquesta llum era un aliat extraordinari que ens informava que hi havia poc combustible i necessitàvem resoldre aquest problema. Per tant, vam aprendre a aprofitar aquest senyal, quan la llum vermella s’encenia, agraíem la informació que ens brindava i tractàvem de resoldre la situació que ens mostrava: aturant el cotxe a la primera benzinera i omplint el dipòsit. Aprofitem la llum vermella, no la acusem ni la convertim en el problema, sinó que la utilitzem per resoldre el problema.  Si no ho fèiem quedàvem aturats a la carretera.  Doncs amb la por, el que acostumem a fer és a obviar la senyal, la llum, la neguem i quedem aturats a la carretera, ja sigui perquè parem immediatament quan s’encén la llum o perquè continuem sense  tenir-la en compte i posar benzina. Cal doncs, realitzar un aprenentatge per tal d’aprofitar l’emoció de por de la mateixa manera que ho fèiem amb la llum vermella del tauler de comandaments.

cambios dosSegons, el mateix autor si l’ observem amb deteniment la por és un senyal que indica que hi ha una desproporció entre la magnitud de l’amenaça a què ens enfrontem i els recursos que tenim per resoldre-la –els kilòmetres que volem fer i la benzina que ens queda-, però no tots disposem dels mateixos recursos per afrontar la mateixa amenaça, per tant, mirat des d’aquest punt de vista no hi ha ni covards ni valents.  Si desenvolupem els recursos que ens falten per enfrontar una situació determinada la por desapareixerà de la mateixa manera que si no tinguéssim determinats recursos necessaris per enfrontar una situació la por apareixeria. En aquest sentit un aspecte  important, el principal és reconèixer els propis recursos d’una forma adequada.

Com que la por ha estat catalogada com una emoció negativa, també ens pot passar que haguem après a negar-la i anestesiar-la i que diguem “jo no tinc por” tot i que no disposem de les eines per superar determinada situació i anem de cara a l’amenaça sense percebre la senyal que és la por i per tant anem directes a estrellar-nos.  És com si tapéssim el tauler de comandaments per no veure la llum.

Així doncs i com a resum, penso que cal aprofitar la por per preparar-nos per poder assumir amb garanties d’èxit els reptes, per a poder fer realitat els nostres somnis. Cal mirar la por des d’una perspectiva positiva i en última instància fer el que sigui malgrat la por, amb la por, perquè en aquest món no hi ha certeses però fora de la nostra zona còmoda i segura hi ha més oportunitats que perills.